LA NOSTRA HISTÒRIA
Els nostres degans, la nostra història
Primer president, Ginés Navarro i Navarro(1925-1948)
Un grup de pèrits i tècnics industrials presenta la documentació el 8 de gener de 1925 al Govern Civil de Tarragona per formar l'Asociación de Peritos de la Província de Tarragona, que es formalitza amb l'acta fundacional i el reglament. 1927 Queda constituïda l'associació legalment després de la de Barcelona. L'organització de l'associació, la defensa dels drets i la protecció de tots els associats van ser l'objectiu principal d'aquests pioners, que cercaven una funció merament tècnica, d'intercanvi de coneixements i fraternitat.
Associació de pèrits de la província de tarragona1925
El naixement de les noves indústries metal·lúrgiques i metàl·liques que anaven sorgint a les principals ciutats necessitava el treball dels pèrits industrials i dels enginyers tècnics, que passaren a residir a prop de les indústries on treballaven. Foren aquests enyingers els que, imitant els de Barcelona, començaren a reunir-se per intercanviar coneixements, estudiar les qüestions de l'economia industrial de l'administració i de la utilitat pública, així com qualsevol treball referent al desenvolupament industrial i a la defensa i al prestigi de la seva professió. En aquestes reunions dels pèrits i els tècnics industrial de la Catalunya Sud s'hi acabà decidint unànimament de formar una associació pròpia que aglutines tots els pèrits de la Catalunya meridional. Així fou com nasqué la primera unió dels pèrits de les comarques tarragonines, que prengué el nom d'Associació de Pèrits de la Província de Tarragona, amb un objectiu principal: defensar els drets de tots els associats i protegir-los. Sota aquest títol fou presentada el 8 de gener de 1925, l'Associació al Govern Civil de Tarragona, que aprovà totalment els nou capítols i els setanta-sis artícles dels seus estatus.
Primera seu a l'Acadèmia Navarro1925
Aquesta Associació no podia dissoldre's mentre existissin deu socis de número. Era potestat de la Junta, en cas que l'Associació fracassés, unir-se o fusionar-se amb altres entitats que perseguissin fins semblants. Si això fos impossible, els seus béns serien distribuïts pels centres d'ensenyament o de beneficiència de Tarragona. Els Estatus foren aprovats pel governador civil de Tarrargona el 8 de gener de 1925. El local social (el primer de l'Associació) fou l'Acadèmia Navarro, situada al carrer de Colom, número 12, de Tarragona.
Segon president, Manuel Sapiña i Costa(1948-1956)
S'estructura el funcionament associatiu. Es crea la subdelegació, a la província de Tarragona, de la l'Associació Nacional de Pèrits i Tècnics Industrials d'Espanya. Etapa d'adaptació a uns temps de postguerra amb uns objectius clars de la defensa professional.
La Junta Consultiva1948
El 31 de maig de 1947, sota la presidència del sotsdelegat d'Indústria de la Delegació tarragonina, Ramon Boteti Pallarès, es reuniren un grup de pèrits i tècnics perquè, d'acord amb les instruccions rebudes per la Delegació barcelonina, poguessin elegit una junta consultiva amb la finalitat de formar més tard una junta de govern per a la futura Sotsdelegació tarragonina. El 7 de juny de 1948, Jordi Sans Coll, secretari de la Delegació de Catalunya i Balears i membre de l'Associació Nacional de Pèrits i Tècnics Industrials, signa un certificat per al governador civil de Tarragona en compliment de la Llei d'associacions. Aquest certificat figura al llibre d'actes de l'Associació barcelonina. Aquest document fou presentat al governador de Tarragona pel president de la Junta Consultiva, Manuel Sapiña, i junt amb una instància sol.licitava l'autorització necessària per al funcionament de la seu tarragonina i la seva inscripció al Registre.
Els Estatuts1948
Es tracta d'un llarg text dividit en trenta-quatre títols o apartats i un total de cent divuit articles. La seva lectura ens assabenta que l'objectiu principal de l'Associació era reunir tots els pèrits i tècnics industrials, amb títol oficial, per arribar a obtenir la màxima eficàcia en el treball, defensar la professió, proporcionar ajut material i moral a cada un d'ells i defensar les seves atribucions, impedint que ningú menyspreés la professió. L'aspiració de l'Associació era la seva transformació en col·legi oficial mitjançant la declaració pertinent del poder públic. Sempre que ho considerés indispensable per comprendre millot els articles dels Estatuts i poder-los aplicar, la Junta de Govern de cada delegació estava autoritzada a redactar normes i instruccions, que s'havien de complir obligatòmament. També podien solucionar qualsevol cas no previst als Estatuts. Per resoldre dubtes particulars, l'Associació comptava amb una assessoria jurídica dirigida per un advocat en actiu dotat d'atribucions per aclarir dubtes dels associats respecte als seus drets i a les seves obligacions, i resolia qualsevol ambigúitat a l'hora d'aplicar els Estatuts. D'acord amb aquesta normativa es desenvolupà la Sotsdelegació de Tarragona en uns moments molt difícils: de poc desenvolupament industrial i de poca creació de llocs de treball.
Tercer president, Lluís Roca i Garcia(1956-1961)
Foren els temps més difícils per a la continuïtat del Col·legi. La voluntat de lluita davant les dificultats va fer que el mateix president oferís el seu domicili com a seu de l'entitat. Es constitueixen els col·legis professionals i s'enceta una nova etapa com a delegació del Col·legi de Pèrits Industrials de Catalunya i Balears.
el PROTECTOR DE L'ASSOCIACIÓ1956
Durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta —el llarg període autàrquic del govern espanyol— la base industrial, encara que amb moltes transformacions, continuà sent agrícola i pesquera, d'una banda, i buròcrata i senyorial, de l'altra, i dificilment veurem en la comarca la dinàmica empresarial que hi ha en altres llocs. I aquesta capa o classe social anomenada Burgesia no existia encara a les comarques tarragonines ni a les Terres de l'Ebre. Sota aquests mals auspicis, la Sotsdelegació tarragonina de l'Associació de Pèrits i Tècnics Industrials de Catalunya es trobava en una situació precària, amb pocs associats, amb molt pocs estudiants de peritatge industrial i amb poques perspectives de trobar feina en aquesta zona. El desencís era tan gran que passaren alguns anys sense convocar cap Assemblea General. Quan semblava que la Delegació tarragonina acabaria per dissoldre's, sorgí la figura de Lluís Roca i Garcia, que reuní un grup d'amics, tots ells pèrits industrials, per poder continuar la tasca de l'Associació fins que nous temps amb millors perspectives salvessin la situació.
La Universitat Laboral de Tarragona1956
La Universitat Laboral va representar, des de la seva creació, un paper rellevant dins la Sotsdelegació de l'Associació de Pèrits i Tècnics Industrials de Tarragona. En aquest centre s'hi impartien cursos de diferents enginyeries tècniques i quan els alumnes acabaven la carrera la majoria optava per associar-se. Per això la Universitat Laboral ha estat sempre el principal nucli de captació de nous associats. Cada any els estudiants que cursaven l'últim curs rebien, per part dels enginyers especialistes col-legiats, tot tipus d'informació que els assabentava dels avantatges de col-legiar-se i comptar amb el suport tècnic, moral i econòmic d'una institució de prestigi dins del món laboral. Les obres de la futura Universitat Laboral s'iniciaren al gener de 1953 i en Vedificació dels 75.000 m' de superfície s'empraren materials diversos, com ara alumini, ferro, coure, ciment, pedra del Mèdol, rajoles i pintures plàstiques. El 20 de setembre de 1956 s'inaugurà i es batejà amb el nom de Francisco Franco, el qual el visità un any després, mentre que els prínceps d'Espanya el visitaren el 1961.
Quart president, Francisco Hierro Coronil(1961-1963)
El Col·legi inaugura un local social llogat i situat a la rambla del Generalísimo, núm. 63 (avui rambla Nova), com a seu de la delegació tarragonina del Col·legi Oficial de Pèrits Industrials de Catalunya i Balears. L'activitat col·legial professional i social comença a crear-se.
Cinquè president, Joan Roig i Güell(1963-1975)
Inicià una tribuna d'opinió dels col·legiats, tant en l'àrea acadèmica com en la de formació especialitzada i revisió constant dels coneixements. El nombre de col·legiats augmenta significativament tenint en compte l'època.
Sisè president, Joan Garcia i Marquès(1975-2001)
En aquesta etapa el Col·legi adquireix la seva primera seu, inaugurada el 7 d'abril de 1979 a l'avinguda del General Mola, núm. 11 (actual Pau Casals). Són els començaments d'un sentit corporatiu desenvolupat en la part social, la formació tècnica i la preocupació per la defensa professional i les atribucions. El 1995 la nostra demarcació es constitueix en col·legi autònom integrat en el Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya. Els presidents passen a denominar-se degans. L'any 1996 s'inaugura l'actual seu de l'avinguda de Roma, núm. 7, (entresol i primer pis) amb unes instal·lacions àmplies i modernes. El nombre de col·legiats creix i les activitats es multipliquen.
Setè degà, Santiago Crivillé Andreu(2001-2014)
Comença una reorganització i actualització a fons del Col·legi amb unes millores que permetin afrontar els nous reptes del segle XXI. S'augmenten els serveis i s'implanten les tecnologies de la informació i les comunicacions, i la qualitat en l'organització, amb la qual cosa s'ha potenciat la imatge corporativa en la societat. El 2003 és celebrà el 75è aniversari del nostre associacionisme professional. En el 2004 s’inauguraren les instal·lacions a les Terres de l’Ebre com a prolongació de la seu del Col·legi al carrer Mercaders, núm. 2 de Tortosa. En el 2008 és redistribueix i és reformen les instal·lacions i mobiliari de Tarragona en un disseny d’espais oberts sense bloqueig visual donant la sensació d’amplitud i millora dels llocs de treball, també es modernitza el mobiliari de Tortosa. En aquest 2008 s’amplia el local de Tortosa amb la compra d’un local annexa a les instal·lacions existents. A Tarragona s’amplia l’espai amb la compra del segon pis del immoble d’Av. Roma. En l’any 2008 es crea l’Associació d’Enginyers Tècnics Industrials i de Grau de Tarragona, donant-se d’alta a la UAITIE. Els col·legiats experimenten un augment significatiu i l’entitat gaudeix d’estar amb tots els àmbits corporatius de Catalunya i Espanya activament.
Vuitè degà, antoni escarré parís(2014-2023)
El 2014 comença en una època plena de canvis tant en l'aspecte formatiu com en l'exercici de la professió, amb un Pla Estratègic per assolir la millora de la qualitat en la professió i d'ésser part activa en el territori. El 2015 S’implanta la marca ENGINYERS TARRAGONA. Es generen Serveis i aplicacions informàtiques per a tercers. Es creen les diferents comissions tècniques i d'experts. El 2019 es deslocatitza la Diada de l'Enginyer, portant-la a diferents punts del territori El 2020 i en plena pandèmia el Col·legi continua donant tots els serveis tant telemàticament com presencialment El 2022 es compleix la proposta de rebaixar les quotes col·legiats un 40% en quatre anys, esdevenint el col·legi més econòmic de Catalunya i es continua ampliant el patrimoni Durant el mandat es planteja el repte de l’ASSOCIACIÓ DE L’ENGINYERIA El Col·legi entra a formar part de diferents comissions i taules del territori, com ara la Comissió d'Urbanisme, Taula de la Pobresa energètic, Intercol·legial catalana, Intercol·legial Terres de l'Ebre, AQU
Novè degà, Joan Gabriel Talarn Maigí(2023-avui)
Comença la novena legislatura S’estableix el col·legi com a Oficina de Transició Energètica Col·legial, que són un servei gratuït i independent dels col·legis d'enginyers tècnics industrials per a l'assessorament d'empreses en temes d'eficiència energètica i sostenibilitat El 2025 és celebrà el 100 aniversari del nostre associacionisme professional.